Narració corregida

{ gener 20, 2009 @ 1:39 pm } · { General }
{ Comentari (1) }

En aquest text parlaré de la importància que té mantenir les pròpies idees i conviccions per no caure en situacions difícils de resoldre.

En primer lloc, has de estar segur de tu mateix, saber que et coneixes com a persona, que no ets el tipus de persona que els altres pensen que ets i que no t’has de deixar portar pel que els altres pensin. Això no vol dir que no et puguis fiar del que diguin els altres, has de fer-ho, però sempre escollint el que tu creguis millor per a tu, i el que més t’agradi.

Hem de saber escollir el que ens fa bé i el que ens fa malament, per exemple el amics. Cadascú sap amb quin grup s’hi troba millor i amb quin no. Això comporta problemes greus. Anar amb gent que, d’alguna manera, és una mala influència per a tu. Obligar-te a fer alguna cosa que no vols fer no és una cosa de ser molt bon amic, ni tampoc, fer aquesta cosa, per tal de complaure a l’altre i perjudicar-te a tu mateix.

En conclusió, penso que tots sabem el que volem i el que és millor per a nosaltres mateixos. Un amic és aquella persona en la qual pots confiar de veritat i la que segur no et fallarà mai.

Ad: 2

Chr: 1,75

Chs:1,75

Corr:1,75

Qual:2

Total: 9,25

Final: 8,5

Exercici 11 de la pàgina 72

{ novembre 24, 2008 @ 5:54 pm } · { Deures, Narracions }
{ Comentari (1) }

En aquest text parlaré de la importància que té mantenir les pròpies idees i conviccions per no caure en situacions difícils de resoldre.

En primer lloc, has de estar segur de tu mateix, saber que et conèixes com a persona, que no ets el tipus de persona que els demes pensen que ets i que no t’has de deixar portar per el!!!! que els demes pensin. Això no vol dir que no et puguis fiar del que diguin els altres, has de fer-ho, però sempre escollint el que tu creguis millor per a tu, i el que més t’agradi.

Hem de saber escollir el què ens fa bé i el què ens fa malament, per exemple el amics. Cadascú sap amb quin grup s’hi troba millor i amb quin no. Això comporta problemes greusP anar amb gent que, d’alguna manera, és una mala influència per a tu. Obligar-te a fer alguna cosa que no vols fer no és una cosa de ser molt bon amic, ni tampoc, fer aquesta cosa, per tal de complaure al!!! altre i perjudicar-te a tu mateix.

En conclusió, penso que tots sabem el que volem i el que és millor per a nosaltres mateixos. Un amic és aquella persona en la que pots confiar de veritat i la que segur no et fallarà mai.

Ad: 2

Chr: 1,75

Chs:1,75

Corr:0,25

Qual:2

Total: 7, 75

Anècdota

{ novembre 3, 2008 @ 7:16 pm } · { Deures }
{ Comentari (1) }

Primera persona:

Quan jo era petita va passar un fet molt important a la meva vida. Un nen, em va trencar la dent quan jo només tenía entre 8 i 9 anys. Va ser de repent, molt ràpid. Estavem patinant, anavem molt ràpid, ell venía des d’una punta de la pista i jo de l’altra. Vam fer un gir, ens vam esquivar. Ell va voler tornar-ho a repetir, jo li vaig fer cas, tan debó no li hagués fet de cas, tan debó…és igual ja no s’hi podia fer res. El cas és que, quan ho vam repetir vam xocar de cara i vaig rebre un cop molt fort a la dent, me la vaig tocar, en feia molt de mal. En faltava un troç, aquell nen m’havia trencat la dent.

Tercera persona:

Quan la Laura era petita va passar un fet molt important a la seva vida. Un nen, li va trencar la dent quan ella només tenía entre 8 i 9 anys. Va ser de repent, molt ràpid. Estaven patinant, anaven molt ràpid, ell venía des d’una punta de la pista i ella de l’altra. Van fer un gir, es van esquivar. Ell va voler tornar-ho a repetir, la Laura li va fer cas, tan debó no li hagués fet de cas, tan debó…és igual ja no s’hi podia fer res. El cas és que, quan ho van repetir van xocar de cara i la Laura va rebre un cop molt fort a la dent, se la va tocar, li feia molt de mal. Li faltava un troç, aquell nen li havia trencat la dent.

Exercici 13 de la pàgina 36

{ octubre 26, 2008 @ 10:14 pm } · { General }
{ Comentari (1) }

1- Just obrir la porta d’aquella cambra, un càlid formigueig m’envaí. Va ser el primer dia que trepitjava, descalça, aquell terra tan fred. És una casa acollidora, allà mi hi sento agust, tranquil·la, sense que ningú em molesti. Aquella casa és l’únic lloc on la tristesa no existeix i la tranquil·litat envaeix.

2- Just obrir la porta d’aquella cambra, l’aire gèlid em penetrà fins al moll de l’os. Va ser l’últim dia que trepitjava, descalça, aquell terra tan càlid. És una casa incòmoda, allà no hi estic bé, estic nerviosa, sento la presència d’algú. Aquella casa és l’únic lloc on estic trista i la tranquil·litat no existeix.

Exercici 6 de la pàgina 34

{ octubre 26, 2008 @ 9:39 pm } · { Deures }
{ Feu un comentari }

Diuen que els fantasmes no existeixen…però jo crec que sí, sobretot perquè en tinc un com amic, anomenat Laret.

És un bon noi, és simpàtic, graciós… és tot el contrari que els que descriuen a les històries de por. L’únic defecte que té és que no sap pronunciar la ela i ja ha fet uns quants cursos a l’Acadèmia del bon pronunciar dels fantasmes.

El pobre fantasma està cansat de repetir sempre el mateix curs. Se sap totes les proves de memòria però això no li serveix de res, el cas es que ha de pronunciar bé. 

Va arribar el primer dia i tothom se’l mirava. Ell mirava el terra sense aixecar el cap. Jo vaig voler ser educada i li vaig preguntar com es deia. Ell no va dir res, em va ensenyar una cartolina en la qual posava el seu nom. Em vaig presentar i vam anar junts cap a classe. Des d’aquell dia sempre intento ajudar-lo amb la seva pronuncia, cosa que ha millorat, i crec que algun dia aconseguirà passar de curs.

Benvinguda

{ octubre 13, 2008 @ 8:37 pm } · { General }
{ Feu un comentari }

Bueno…aquest és el meu bloc, espero que us agradi!:)

Redacció corregida

{ octubre 13, 2008 @ 7:18 pm } · { Narracions }
{ Comentaris (3) }

Encara recordo la seva mirada de quan ens vam conèixer…

Va ser en un parc, passejant. Jo estava asseguda en un banc, quan ell va passar per davant meu; ens vam mirar fixament i vaig sentir una punxada al cor.

Al segon dia, ens vam tornar a trobar i ens vam mirar sense dir res. Al dia següent, ell se’m va acostar i es va asseure al meu costat. Vam estar parlant de les coses que teníem en comú, que van ser moltes. Ens vam fer tant amics que un dia vam decidir anar-nos-en a viure junts.

Al cap d’uns anys ens vam casar i vam adoptar un gos, en Bubba. Vam notar que no ens aveníem tant estant casats, que vivint junts, així que, per part dels dos, ens vam divorciar. El problema va ser, que qui es quedava amb la custòdia d’en Bubba. Ell estava allà, mirant-nos a tots dos, amb cara de llàstima. Com que volíem passar tots dos la major part del temps possible, vam arribar a un acord. De dilluns a dijous al matí me’l quedava jo i a partir del dijous a la tarda en Simon.

Total :10

Final: 8,5

Hello world!

{ octubre 3, 2008 @ 1:23 pm } · { General }
{ Comentaris (2) }

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.