Diuen que els fantasmes no existeixen…però jo crec que sí, sobretot perquè en tinc un com amic, anomenat Laret.
És un bon noi, és simpàtic, graciós… és tot el contrari que els que descriuen a les històries de por. L’únic defecte que té és que no sap pronunciar la ela i ja ha fet uns quants cursos a l’Acadèmia del bon pronunciar dels fantasmes.
El pobre fantasma està cansat de repetir sempre el mateix curs. Se sap totes les proves de memòria però això no li serveix de res, el cas es que ha de pronunciar bé.
Va arribar el primer dia i tothom se’l mirava. Ell mirava el terra sense aixecar el cap. Jo vaig voler ser educada i li vaig preguntar com es deia. Ell no va dir res, em va ensenyar una cartolina en la qual posava el seu nom. Em vaig presentar i vam anar junts cap a classe. Des d’aquell dia sempre intento ajudar-lo amb la seva pronuncia, cosa que ha millorat, i crec que algun dia aconseguirà passar de curs.
